Tuesday 5 de February de 2013, 10:05:45

21 h de divendres. El cotxe de BalmesBlancs passa pel Port del Cantó a 4 ºC i arriba a Llagunes, on el Staff es troba amb els primers participants. Entrem al refugi, encenem el foc i sopem tranquil·lament, xerrant amb els companys de cap de setmana i començant-los a conèixer.

Dissabte de bon de matí arriben la resta de participants i, ja configurat el grup, comencem una breu introducció teòrica al món dels inuit i dels iglús. Això de construir aquest edifici amb neu sobre la neu sembla d'allò més interessant.

Així que ens desplacem fins a Rubió i comencem la caminada cap al Refugi de les Comes, on construirem l’iglú. Ha entrat el front de nord i neva suaument. Posem raquetes al cap de poc i després d'una estoneta de caminar arribem al refugi, dinem i ens posem mans a l’obra. Ràpidament trobem el lloc ideal on situar-lo, prop d'una gran congesta de neu que servirà de pedrera per traure els blocs.

Col·loquem el primer espiral i a partir d'aquí tot és qüestió d'anar posant blocs i inclinant la paret. A mida que anem avançant la nevada es va fent intensa i les fotos són més espectaculars. Quan tenim fred anem una estona al refugi, on el Paco té la calefacció de llenya a tot gas. Recuperem forces i tornem a la feina.

La paret va pujant fins que només queda un forat al sostre, moment de màxima expectació. Costa trobar un bloc prou prim i gran però, amb paciència, tot s’aconsegueix. Li passem a l’Arnau, el més alt de la colla, que el posa mil·limètric sobre l’estructura que, ara sí, ja està muntada. Fem la porta, deixem sortir els de dins i ja tenim l’iglú muntat!

No obstant això, la cosa no acaba aquí. Queda el més divertit i laboriós. Per una banda, cal tirar neu a cops de pala sobre l’iglú per tapar els forats i, per l’altra, cal polir tot l’interior i fer la canalera perquè la gent que hi dormi ho pugui fer en condicions. Un cop finalitzats els detalls finals, entrem al refugi i gaudim d’un llarg i merescut vespre a la vora del foc. A fora segueix nevant.

Sopem vianda (escudella) i llonganissa amb patates al caliu. Com sempre, el Paco ens cuida d'allò més... Ja amb la panxa plena, seguim conversant i anem pujant a dormir esglaonadament a mesura que ens agafa la son.

L’endemà ens llevem amb ganes de més salvatgia; la imatge que ens trobem l’obrir la porta del refugi és impressionant: les escales han quedat cobertes de neu i tot el paisatge està completament arrebossat. Feia temps que desitjàvem un hivern així! La temperatura exterior és de -11 ºC i el vent és intens. Esmorzem tranquil·lament i la Sara exposa el segon contingut del cap de setmana; la fauna a l’Alt Pirineu i els rastres dels animals. Ens explica els conceptes més importants, les famílies de bèsties més típiques, curiositats de cadascuna, etc.

I mentrestant, tot i que segueix fent fred, a fora s’ha aclarit i el paisatge ha quedat espectacular. Aprofitem per fer un tomet amb raquetes sobre la neu verge i, ja que de rastres no en trobem ni rastre (les bèsties han decidit dormir una estona més), aprofitem per fer un tall a la neu perquè la Sara ens expliqui les diferents capes i les condicions de perill d’allaus.

Arribem fins la Comarca de l’Orri, on el vent sembla que no bufa tant. Davant nostre apareix imponent la Torreta, que sembla un pastís de neu. És l’hora de girar cua i anar tornant cap a les Comes i després cap a Rubió.

Ha estat un cap de setmana intens, pur, autèntic, exigent, divertit. Deu ser agradable fer un iglú amb sol (potser algun dia en tenim ocasió) però nosaltres no ho canviem. L’experiència viscuda tardarà en esborrar-se... Una nevada així no es veu cada dia! Gràcies a tots i totes!  

Fotos i texte: BalmesBlancs
http://www.balmesblancs.com/1/post/2013/02/anhels-de-salvatgia-entre-rastres-i-igls.html

Més imatges:  http://www.facebook.com/media/set/?set=a.388710267891154.87894.121451434617040&type=1